23 de Abril, Día de la faldeta

El 23 de abril es una fecha señalada en el calendario fragatino. No solo porque es el  Día de Aragón, si no, porque desde el año 1977 por iniciativa de la Peña Fragatina se celebró el primer homenaje a «Les dones de faldetes». Ellas no imaginaban que con su manera de vestir y de ser, servirían de modelo para las futuras generaciones. Desde entonces Fraga se reencuentra cada año con sus trajes y costumbres tradicionales.

Desde 1977 el Día de la Faldeta se ha ido consolidando hasta convertirse en una fiesta de interés turístico de Aragón. Sin embargo, en noviembre de 2007 falleció la So Arnona, la última que vestía el traje típico. Hoy ya no queda ninguna de «les nostres jaies de faldetes”. Desde entonces, los fragatinos han hecho un esfuerzo por recuperar el traje típico. El Día 23 jovenes y mayores se visten con trajes antiguos, heredados de sus antepasados o hechos para la ocasión. El caso es participar y conservar este legado que nuestras abuelas supieron dejarnos.

El Día de la Faldeta Fraga se engalana y se organizan diversos actos para rescatar aunque sea por unas horas las tradiciones que nos han hecho como pueblo. Por eso el Ayuntamiento y las asociaciones elaboran  estampas en las que se muestran oficios y labores que los jóvenes no han conocido y hacen revivir por un día el espíritu de nuestras abuelas.

La Asociaciónde Vecinos y Amigos del Casco Histórico ha participado con las siguientes estampas:

LA TARÁNTULA (Any 2011)

 

LLEGENDA O REALITAT

 

Los jaios mos han contat que quan a algú li picava una taràntula, sobretot quan segaven lo blat i ordi a dalt del pla, (perquè s’amagaven entre la garba i la palla). Lo dolor era insuportable i l’única solució era baixar-los al poble i ficar-los a la entrada de casa, mentrestant la família i los amics tocaven la guitarra i cantaven. Així lo dolor era més suportable. Encara que no li puguem trobar una explicació científica, funcionava.

 

Arribant de lhorta

 

 

 

 

 

 

Tots ballant per guarir al malalt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

el consol duna mare

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PLANCHEM LA ROBA BONA (Any 2010)

 

Primer les iaies plegaven la roba, estirant-la al genoll a la vora del foc.

Desprès van arribar les planxes que se ficaven damunt de les brases. I més tard les planxes de “vapor”  (les que ficaven les brases dins). Al vellugar la planxa, entrava l’aire pel tubo i s’avivaven les brases.

S’havia de para compte perquè se podia mascarar la roba.

Les planxes elèctriques ja s’usaven als pobles als anys 40, però als masos se van usar les de brases fins als 70.

ANEM A LA BOTIGA (Any 2009)

Lo jornal base d’un home al 1950, a la construcció del Túnel, era de 33 pts (0.20€) diaris. I si treballaven a d’estall de sol a sol, 40. La majoria de les dones dels jornalers, anaven a comprar a fiar, a Ca la so Mangüela “el carter” (ara Pl. Joan XXIII) o a Ca’l Xato (al Revolt), i pagaven lo dissabte.

Amb 2 pts (0.01€) compraven un bocí de botifarra, un de tocino i un osset, “pa” fer dinar barrejat.

CELEBREM LO BATEIG (Any 2008)

Se celebrava als 8 dies del naixement del xiquet. Per tant, la mare no hi anava. Lo vestit s’heretava de pares a fills, o bé, lo deixava algun familiar. Desprès de la Missa, tiraven confits i peladelles. Anaven a casa i menjaven xocolata cuit, pa o fogassa.

PARANT LO MATALÀS PER A LA NOVIA (Any 2007)

Ni hi havia de 2 tipus, les de casa forta (que tenien terres i algun animal), i les dels pobres (que eren los jornalers).

Los pobres que portaven dol, se casaven a la Missa de 6 del matí. I los altres allà les 8 o 9.

Quan eixien tiraven peladelles  i a casa s’esmorzava xocolata, o si hi havia possibles se dinava conill, pollastre o un corderet (si se’n tenia de casa)

COLLIM OLIVES (Any 2006)

Molts fragatins marxaven del desembre al febrer, a les masades de Les Garrigues. S’emportaven hasta les gallines Los xiquets grans cuidaven als petits al mas.

Se usaven unes espardenyes de sola de cànem i coll alt, que se banyaven durant lo dia i a la nit s’assecaven a la vora del foc.

Treballaven de sol a sol amb fred i rosada i los eixien sabanyons als dits i a les orelles. Al matí deixaven lo topí del dinar a la vora del foc.

Tornaven a Fraga, amb 200 duros (uns 6 €), “pa” casar lo xic, o comprar un bocí de terra o una caseta, o passar l’any.

 

PASSANT LA NIT A LA VORA DEL FOGARIL(Any 2005)

 

FEM SABÓ (Any 2004)

Cap allà les voltes de Nadal i desprès de matar lo tocino, aprofitaven tot lo greix i l’oli de les tenalletes de l’adob del any anterior.  Ho barrejaven amb sosa i ho regiraven mentre ho coïen al calder. Desprès ho abocaven a un caixó de fusta. Esperaven a l’endemà i lo tallaven a bocins.