Inicio > Opinión > NOTÍCIES DE MASSALCOREIG

NOTÍCIES DE MASSALCOREIG


En l’últim quart del siglo XVIII a Massalcoreig corria la veu de que la jurisdicció temporal de la vila era dels marquesos de Medinacel·li.  La veritat era que la gent volia deslliura’s del verdader senyor de Massalcoreig que ere lo monestir de Santa maria d’Escarp, situat a mitja hora caminant.  A l’abat del convent d’Escarp pagaen lo delme totes les cases del poble i del terme. Allavonces eren només unes 50 famílies (als voltans de 300 persones), i la clau del progrés es pensaen que era dissà de pagar al convent d’Escarp, en qui van obrir alguns pleits per l’aigua, pel delme, o contradint la jurisdcció que alegaen que era dels maquesos de Medinacelli. Era una forma de fer corre el temps y no pagar a la clerecía.   

A Massalcoreig s’havia produït una relaxació de costums, i les dones anaen pel carrer descalces, i moltes en la pitrera descoberta. Inclús alguns xiquets jugaen ja a futbol davant la porta d l’església l’any 1783, cosa que va tindre que prohibir lo bisbat de Lleida. Los diumenges començaen a ser lúdics, -ball, cançons, dinar campestre- inclús molta gent anae a l’horta a regar o a pasasr l’estona, cosa que el mosen Lluis Teixidor, i después mossèn Antonio Casals no podien aprovar, perque era lo dia que havien de repassar lo catecisme i les oracions.  No hi havie mestre d’Escola encara i la població creixia molt de pressa. Cent anys después arrivae mosen Pedro Pedrós Segarra. Eix sant varó coneixia molt bé a la població a finals siglo XIX.  Li va tocar preparar les confirmacions de 150 nois i noies. Hem d’entndre que Massalcoreig ja passae de les 900 persones, al 1900.

Volem aportar una anécdota que va viiure en primera persona lo rector Pedro Pedrós. La va deixà escrita ell mateix i no té desperdici. Mos fa saber que al setembre de 1896 van arrivar a Massalcoreig uns senyors que venien de Saragosa. Manifestan que volien visitar l’esglèsia, es van fixar en un sagrari molt antiguo que hi havia al terra en un racó de la sacristía. Li donaen per ell 22 duros de plata. En realidad no eren turistes. Eren compradós de obres d’art que es passejaen pels pobles de la diócesi de Lleida.

Encara que necessitat de recursos, lo capellà de Massalcoreig va manifestar que no el podia vendre perquè ho havia prohibit lo bisbe Josep Massaguer. A l’insistir sobre la compra-venda per part dels senyor saragossans,  i escoltar que el sagrari podria tenir un antigüedad de mes de 200 anys, lo recot de massalcoreig es va negar en redó a vendre. En un informe fet per ell mateix al prelat li die: “No quise darlo porque está prohibido vender nada de la iglesia sin autorización del prelado. Creo que esta pieza es de más de 200 años de antigüedad”.

 Al maig del 1900 lo bisbe es va interesar pel sagrari –que fie servir lo rector d’armari a la sacristía- i també per una creu molt vella. Lo bisbe li va indicar que ho enviés tot al Seminari de Lleida, A canvi, li donava 10 duros de plata per fer un armari que necesitaba, i li recordava que le havia remitit altres 70 duros no feia molt. “El mes contestó que lo enviara al seminario de Lérida y me daría 10 duros con los cuales me podría hacer un armario nuevo, y que tuviese presente los 70 duros que me mandó para el tejado de dicha iglesia”. Naturalment, mosén Pedro va cumplir satisfets, inclús en lo de la creu: “…en el Seminario está el sagrario junto con una cruz antigua que también me pidió el prelado, la que me servía para los entierros, y me la trocó por una moderna que está mucho mejor”. Mosèn Pedro era conscient que les obres d’art antigües estaern millor al recient museo del Seminari inaugurat l’any 1896: “Quien quiera ver aquellos objetos podrá ir al Seminario”.

Encara no havia pasat un quartt de siglo quan la població de Massalcoreig ja era de 1.400 persones. Segú que ningú recordae res d’aquelles obres d’Art que van quedar protegides de antiquaris i coleccionistes. La quesito és entendre que les obres d’Art són únicament de l’Esglèsia, o sigui, de Roma. L’Estat esànyol, tot i que no són segües, te lleis per protegir l’Art generat al país impedint que es moguen d’allà on les han protegit  25 anys o més.    

Joaquín Salleras Clarió

Anuncios
  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s